En l’anterior “post” comentava les dificultats per aconseguir un visat (per a un blanc)… però si això ho llegís una africà li semblaria ridícul en comparació amb el que han de passar ells per entrar a un país europeu.

Recordo, per exemple, el meu amic Omar de Zanzibar, que havia reunit diners suficients per visitar Espanya i havia iniciat, amb tota la seva ingenuïtat, els tràmits pertinents pel visat. Cada cop que anava a l’ambaixada de Dar es Salaam li suposava un trasbals considerable perquè havia d’agafar un vaixell des de l’illa de Zanzibar i passar, com a mínim, dues o tres nits a la capital tanzana.

Però el pitjor no era deixar la feina per uns dies, gastar-se diners en el viatge, les cues i la pèrdua de temps, etc., sinó que, cada cop que arribava a l’ambaixada amb els últims papers que li demanaven (a vegades certificats veritablement delirants, tots ells degudament autentificats per notaris, bancs, etc.) li responien que encara no tenia tots els requisits i li afegien una cosa més a la llista.

Estava desesperat. M’ho va explicar arran d’una visita meva a l’illa i vaig decidir trucar personalment des de Zanzibar a l’ambaixada de Dar Es Salaam per mirar d’aclarir-ho, que m’expliquessin què havia de fer exactament (si la calia una carta d’inivitació, jo li signava sense problemes), tot i que en realitat jo volia confirmar el que ja sospitava.

En efecte, al final em van passar un home que, en un perfecte espanyol, em va acabar confessant, davant la meva insistència, que “no, es que no le vamos a dar el visado a este señor”. I m’ho va justificar com una ordre major, bla bla, bla, allò del control d’immigrants, etc. Li vaig contestar que el meu amic tenia diners per pagar-se el viatge i l’estada a Espanya i que només volia anar-hi de vacances. Evidentment, això no li va importar gens: NO.

I aleshores li vaig preguntar per què, si era així, donaven falses expectatives a l’Omar i li feien perdre temps, diners i energies. Millor dir-li directament, no? Silenci.

D’això jo en dic RACISME BUROCRÀTIC, o simplement APARTHEID ADMINISTRATIU.

Hi ha alguna justificació moral, ètica, per a negar a un ésser humà la seva llibertat de viatjar pel món de forma legal??? És lícit i just negar l’entrada al teu país a l’habitant d’un altre on tu hi pots anar sense cap problema?

M’he trobat amb molts amics africans que volien, simplement, anar a visitar uns parents a Europa i tornar al seu país pagant-s’ho de la seva butxaca i no ho poden fer. El dret d’un país a controlar el fluxe d’immigrants està per damunt del dret de lliure circulació de les persones, sense distinció de raça o d’origen?

Una última reflexió: no és un disbarat imaginar la possibilitat que, en el futur, nosaltres haguem d’anar a altres països, ja sigui per imperatiu econòmic o, per exemple, mediambiental. Imaginem -cada cop costa menys- un Mediterrani tan contaminat que no ens hi puguem banyar. Una fuga radioactiva. Un desastre natural. Qualsevol cosa… No és una bestiesa -i menys després del què ha passat al Japó- imaginar un dia en què, per anar simplement de vacances amb certes garanties per la nostra salut, només ens quedarà Kenya, Tanzània, Senegal, el Congo… Ens imaginem trucant a la seva porta, desesperats? Ens imaginem tenir feixos d’euros a la butxaca i que això no serveixi de res?

© Text and Photos by Carles Cascón. WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW