Portada del llibre «Rescate en Madagascar» (Alianza Editorial, 2010) i imatge de Gerald Durrell que es veu al documental «¿Qué fue de los Durrell?»
“Una de les illes més fascinants del món”, en deia Gerald Durrell al llibre Rescate en Madagascar, sobre la seva expedició naturalista cap a l’any 1990 a la recerca d’exemplars en greu perill d’extinció: Aye-Ayes (l’animal del “dit màgic”), les rates saltadores gegants, les tortugues de cua plana de Morondava (Pyxis planicauda), el lèmur ratolí pigmeu (Microcebus myoxinus) o el lèmur gentil (Hapalemur griseus, parent del lèmur gris o Bamboo Eastern lemur) dels joncs d’un llac que va desapareixent.
A més de patir no poques dificultats (incloses les de trobar vius els bitxos que buscaven), va constatar ja aleshores la dramàtica desforestació i pèrdua d’hàbitat que amenaçaven l’illa. I, en conseqüència, els lèmurs que volien protegir.
Perquè els exemplars capturats se’ls emportaven, amb el permís pertinent de les autoritats malgaixes, a la seva fundació Jersey Wildlife Preservation Trust (UK). Anava a Madagascar amb la seva dona Lee i un equip de filmació que es va desesperar en les setmanes prèvies de recerca infructuosa…
En tot cas la seva fina ironia, a més de les sàvies observacions de naturalista, fan del llibre i l’expedició una delícia per a qualsevol amant de Madagascar. Hi aboca infinitat d’informació sobre la seva fauna endèmica, la flora, la població… Una joia. Com a dada, Durrell (que jo i tants altres coneixíem més pels seus relats sobre l’experiència familiar a Grècia, com La meva família i altres animals, de la seva trilogia de Corfú), va morir poc després de publicar el llibre el 1992.
Black and white ruffed lemur i Eastern bamboo lemur
A Rescate en Madagascar (Alianza Editorial, 1993, 1994, 2010) Durrell es troba que les comunitats tenen una relació amb la fauna marcada pels “fady” (tabús, prohibicions) o creences molt arrelades que fan que matin, es mengin o capturin per a vendre espècies protegides com l’Aye-Aye.
La primera vegada que es va descriure aquest estranyíssim animal (Daubentonia madagascariensis) va ser el 1872, i és un lèmur tan peculiar que primer es va confondre amb un rosegador o una mena d’esquirol gegant. “Un dels éssers més increïbles que he tingut l’honor de conèixer”, en diu Durrell al llibre arran del seu primer contacte amb un Aye-Aye. “És un animal màgic, no només des del punt de vista biològic, sinó a ulls del poble malgaix…”, afegeix meravellat, i alhora alarmat per l’amenaça que acabi desapareixent.
“Permetre que un ésser tan sorprenent i complex s’extingís era tan inconcebible com cremar un Rembrandt, convertir la Capella Sixtina en una discoteca o demolir l’Acròpolis per construir-hi un Hilton”, rebla.
L’Aye-Aye no és gaire atractiu a primera vista, té més aviat un punt repulsiu. Nocturn, el·lusiu i amb unes dents potentíssimes, és famós pel seu llarguíssim dit que li permet buscar i extreure menjar (cucs, insectes, larves…) dels orificis més impensables als troncs, gràcies no només a la seva llargària sinó a les seves capacitats rotatòries.
“Gerry” Durrell ens recorda, de passada, que els primers lèmurs ja eren a Madagascar uns 50 milions d’anys abans que arribessin els primers Homo sapiens cap al 500 DC, no se sap molt bé d’on ni com.
És fascinant tenir-ho present quan arribes a Andasibe per veure als diferents parcs de la zona alguns dels lèmurs més característics de l’illa, junt amb molts altres animals increïbles.
Per cert, una de les anècdotes del viatge Durrell que em van fer gràcia és la necessitat de guardar (i alimentar regularment) els lèmurs capturats mentre es desplacen pel país. Els tenien en gàbies especials dins les habitacions dels ”hotelys”, i, a més de l’angoixa perquè s’alimentessin i es mantinguessin en bona salut mentre no arribaven a Jersey, Durrell va patir una important infecció d’estómac que li portava inoportuns contratemps…
Andasibe-Mantadia National Park
Als voltants de la localitat d’Andasibe hi ha l’anomenat Andasibe-Mantadia National Park i és un dels parcs més recomanats a Madagascar perquè hi veuràs quasi segur els famosos lèmurs Indri indri i, a més, és accessible des de la capital en unes 5 hores de carretera en força bon estat, la RN2. Amb molt trànsit de camions, això si. Tot i que menys estressant que la sortida de Kampala per anar a Jinja a veure les fonts del Nil, per exemple.
Com que l’Indri indri era un dels lèmurs que no em volia perdre, i sobretot volia sentir el seu udol característic travessant el bosc humit, vaig planificar aquí la meva primera vista a Madagascar amb un total de 3 nits per poder veure diferents reserves amb circuits de característiques diferents (com ja vaig avançar al meu primer post sobre el viatge, i ara hi torno amb més detall).
Al final, pels canvis al meu vol internacional, només vaig poder fer 2 nits i 3 dies, però va ser suficient per visitar tranquil·lament quatre reserves, dues ja el primer vespre de l’arribada. El que vaig descartar va ser el Mantadia National Park, perquè queda més lluny, amb molt difícil accés en temps de pluja (el març encara plou), perquè demana més hores de trekking i perquè, aconsellat pel meu guia, els altres quatre parcs o reserves de la zona m’oferien bona part dels “highlights” naturals.
Parcs visitats a Andasibe i llista de bitxos avistats, inclosos els lèmurs
1- VOI M.M.A Community reserve. Acrònim del parc d’un nom més llarg, el “Vondron’Olona Miaro Mitia Ala”, que en malgaix significa “els vilatans que estimen i protegeixen el bosc”.
Entrada: 45.000 Ar. Guia: Rick.
Com que jo viatjava sol amb un guia-conductor privat, al meu aire, i sense plans tancats, la contractació del guia local i el pagament de l’entrada la vam fer “sur place” sense problemes. En ocasions, si el guia ho aconsella, fem reserva prèvia per telèfon la nit abans perquè el guia estigui a punt el matí per a nosaltres. Mora mora…
La fauna avistada en aquest primer parc, la meva porta de benvinguda al món dels lèmurs d’Andasibe, promet.
Hem vist quatre tipus de lèmurs. Primer un parell d’Indris descansant (per a ells és hora de dormir), després el Brown lemur (Lèmur bru) i, a la mateixa àrea, el Woolie lemur i el Bamboo lemur. És molt rar de veure de dia el Bamboo lemur i encara menys aquestes dues espècies en sol lloc, em diu el guia. Bingo!
A més, s’han deixat saludar el Brown leave dwarf chamaleon (camaleó nan d’aspecte de fulla marró), serps, libèl·lules i un bonic Paradise flycatcher, un dels meus ocells preferits.
Sens dubte, un bon bany de natura com a aperitiu, més aviat tranquil, relaxat, ja que el cant dels Indris no el sentiré fins demà a Analamazoatra, que és el plat estrella de la visita a Andasibe. Però sens dubte és una reserva 100 % recomanable.
Cal dir, d’entrada, que hi ha plantes o animals que només es poden veure en determinades èpoques de l’any a Andasibe. I el març em vaig quedar sense veure, per exemple, les famoses orquídies o el curiós charançon à cou de girafe (Trachelophorus giraffa, l’escarabat de coll de girafa), un escarabat vermell i negre amb un “coll” únic al món (que serveix als mascles pels inevitables duels per emparellar-se).
2- Mitsinjo Reserve. Aquí s’acostuma a fer un trek nocturn i vam arribar-hi a l’hora convenient per fer-lo, poc després de finalitzar el circuit al citat VOI M.M.A.
Entrada: 35.000 Ar. (propina al guia a part). Guia: Rick.
Una experiència fascinant. Recomano no perdre-se’l. Pots pensar que de nit veuràs poca cosa però… uau!. Vas amb llanterna i la immersió en el bosc et dona moltes sorpreses inesperades. Amb la llum frontal la caminada és més còmoda i relaxada. I no et preocupis, perquè el guia expert ja t’indicarà on has de mirar cada vegada.
És la manera de veure lèmurs nocturns com el Mouse lemur (Lemur ratolí)
Mouse lemur (lemur ratolí) i Bright eyes frog, al trek nocturn al parc de Mitsinjo
Cargol gegant i papallones nocturnes al parc de Mitsinjo
A la llista de bitxos avistats en aquesta caminada nocturna hem de destacar el citat Mouse lemur (Lemur ratolí, petit i nocturn), granotes de diferents espècies (com per exemple la Bright eyes frog, la d’ulls grans i brillants), els inevitables camaleons de diferents mides i colors (Parsons chamaleon, Brown leaves chamaleon, Elephant ears chamaleon, Nose horn chamaleon…) o la grandíssima Eiffel spider (aranya «Eiffel», amb la forma de la famosa torre parisenca). Tampoc van faltar diverses papallones nocturnes, de mida considerable.
Treballar de guia per culpa de la IA….
Després d’aquests dos passejos, sopo al Marie Lodge, prop de l’hotel, i faig unes birretes amb un grup de guies i xofers malgaixos amb els quals s’ha reunit el Toky al final de la jornada. Amb ells acabo parlant, curiosament, de la IA al bar d’Andasibe davant de l’hotel Feon’n ny ala on m’allotjo.
«Jo treballava per diaris com Marca, El Mundo…» – comentava un dels guies en un excel·lent castellà, difícil de trobar en un país francòfon-. Però vaig perdre la feina per culpa de la IA». Com dius? Resulta que moderava els comentaris a aquestes i altres publicacions online. En ser acomiadat (i subtituït per la Intel·ligència artificial) va tornar a dedicar-se al turisme (guia, conductor, etc.). Menys salari i més inconvenients, així que no semblava gaire content amb el canvi. Però s’ho prenia amb esportivitat i valorava el contacte diari amb la natura malgaixa.
Que l’impacte de la IA arribi de manera tan directa a una illa tan remota (i encara molt poc desenvolupada) com Madagascar em va xocar i em va fer pensar.
Allotjament: Hotel Feon’n ny ala: 2 nits per 210.000 Ar. (105 mil per nit) inclosa la taxa turística (Hotels alternatius recomanats per la zona: Longoza, Mikalo o Vakôba, aquest últim més exclusiu)
3- Analamazaotra Special Reserve. Entrada: 45.000 Ar. + 5.000 (taxes) + 70.000 del tour. Guia: Rick
El tercer parc visitat arriba el matí de la segona jornada i és un dels circuits més complets i agraïts si el teu principal interès són els lèmurs. Entrar pel camí i començar a sentir la benvinguda dels primers Indri indri amb el seu potentíssim i misteriós cant és un regal de la natura que no oblidaràs.
L’indri-indri (Indri indri) és el més gran dels lèmurs que encara viuen a Madagascar. Pot arribar als 90 centímetres i pesar uns deu quilos. I això sorprèn quan el tens davant -una mica més amunt enfilat a un tronc, de fet-, amb el seu pelatge blanc i negre, espès i suau, i aquella cua tan curta per a un animal que passa la vida dalt dels arbres. Viu exclusivament als boscos plujosos de l’est i el nord-est de l’illa i, a diferència d’altres lèmurs, és sobretot diürn.
Però l’Indri no necessita deixar-se veure per fer-se notar. El seu cant és una de les bandes sonores més espectaculars dels boscos de Madagascar. Una mena de crit llarg, potent i gairebé fantasmal que travessa la selva i es pot sentir a quilòmetres de distància. Sovint són diversos individus els que canten de manera aparentment coordinada, com si es responguessin els uns als altres des de les copes dels arbres. I el més habitual és que el sentis molt abans de descobrir-lo entre les fulles.
Veure un Indri en llibertat és, per això, una d’aquelles trobades que recordes. No només perquè és el lèmur més gran de Madagascar, i una de les ànimes antigues d’aquest tros de selva pròpia: l’indri està en perill crític d’extinció, sobretot per la pèrdua del seu hàbitat.
A Andasibe, trobar-ne alguns entre les branques (i no en reserves o zoos habituats a humans que s’hi acosten) té alguna cosa d’excepcional que, alhora, és una llum vermella sobre la fragilitat que l’amenaça.
Exemplars d’Eastern Bamboo lemur i Golden Sifaka
Un Indri Indri al parc d’Analamazaotra i un Brown chamaleon mimetizat amb el tronc
El balanç de la visita no està gens malament: a més de l’Indri Indri, s’han deixat veure exemplars d’Eastern bamboo lemur (Lèmur gris oriental), Common brown lemur (lèmur bru), Golden lemur, Golden-crowned sifaka (Sifaca de Tattersall), el Brown leave chamaleon, un Giant snail (cargol gegant), un Pillbug (cempeus gegant que es fa bola quan se sent amenaçat), una serp de sotabosc (grass snake)… A més de veure flora emblemàtica com la inel·ludible Vakôna, amb la seva forma que recorda l’aloe vera.
4– Reserva privada de Vakôna
En aquesta petita illa-reserva, a la qual s’arriba en només un parell de remades de pirogue, poc més d’un saltiró, els guies locals posen trossets de plàtan als troncs perquè baixin els lèmurs. Així, s’apropen molt als visitants, tot i que en cap moment vaig veure que encoratgessin els animals a saltar sobre el cap o l’espatlla dels turistes. Em sembla bé que s’eviti el contacte directe, fins i tot amb animals “semi-habituats” als humans.
Personalment, prefereixo els parcs on la fauna viu de la forma més salvatge possible, i on veure o no veure un lèmur depèn de la seva decisió de passar o no passar per allà.
Es tracta de fer un rastreig i que el guia local sàpiga seguir la pista d’algun grup, t’hi porti, i tu contemplis la vida silvestre des de la distància, passant el màxim de desaparcebut (és a dir, no intervenir-hi).
Black and white ruffed lemurs (Lèmur de collar) a la Reserva privada de Vakôna
Dit això, a la reserva Vakôna s’ho passaran bé les famílies, sobretot amb nens petits, que busquin tenir lèmurs a prop de forma còmoda i ràpida per poder observar-los i fotografiar-los. Res a dir-hi.
Al Vakôna veiem 5 espècies. En total hi ha 35 exemplars.
Avistats: Black and white ruffed lemurs (Lèmur de collar), Red ruffed lemur, Diadem Sifaka or Golden sifaka (en ple descans), Common brown lemur (lèmur bru) i Eastern bamboo lemur (Lèmur gris oriental). Tots força de prop, a vegades esquivant el cap d’algun turista amb mòbil buscant el selfie…
© Text i fotos de Carles Cascón, març 2026
Gràcies per compartir els articles amb enllaços o citant l’autor. Thanks for sharing this blog by using links or mentioning the source/author
Warning: please ask permission for publishing in print or digital media.
Deixo, per últim, una llista d’espècies de lèmur registrades que en aquesta zona (font: https://www.foundationforappliedconservation.org , promotora del Wildlife Reforestation Corridor a la zona d’Andasibe):
Aye-aye, Daubentonia madagascariensis (Endangered, Population Declining)
Black and white ruffed lemur, Varecia variegata (Critically Endangered, Population Declining)
Brown lemur, Eulemur fulvus (Vulnerable, Population Declining)
Diademed sifaka, Propithecus diadema (Critically Endangered, Population Declining)
Eastern woolly lemur, Avahi laniger (Vulnerable, Population Declining)
Goodman’s mouse lemur, Microcebus lehilahytsara (Vulnerable, Population Declining)
Gray bamboo lemur, Hapalemur griseus (Vulnerable, Population Declining)
Greater dwarf lemur, Cheirogaleus major (Vulnerable, Declining)
Greater sportive lemur, Lepilemur mustilinus (Vulnerable, Population Declining)
Hairy-eared dwarf lemur, Allocebus trichotis (Endangered, Population Declining)
Indri, Indri indri (Critically Endangered, Population Declining)
Red-bellied lemur, Eulemur rubriventer (Vulnerable, Population Declining)
