David Diop i Nadifa Mohamed, viatges sense retorn distingits pel Booker Prize

[Novetats literàries africanes pendents de traducció-2]

David Diop (Senegal/França)

La porte du voyage sans retour (Seuil-Cadre Rouge, 2021. 252 pàg.)

Nadifa Mohamed @thesailorsgirl (Somaliland/UK)

The Fortune Men (Jonathan Cape, London; 2021. 384 pàg.)

David Diop (foto: Joel Saget/PR)

Seguint amb les novetats recents d’autors africans que encara no han arribat traduïdes al nostre país, és obligat fer parada en el tercer llibre del senegalès David Diop, conegut aquí per la seva celebrada novel·la de debut Germans d’ànima /Hermanos del alma (Anagrama), premi Goncourt des Lycéens i Premi Booker Internacional 2021, entre d’altres (és el primer escriptor francès que mereix el Booker, en la seva traducció anglesa At Night All Blood is Black). 

En aquest Frère d’âme, traduït a una trentena de països, narrava la commovedora història d’un soldat senegalès (un tirailleur) a les trinxeres franceses de la Primera Guerra Mundial. Alfa Ndiaye i el seu amic Mademba Diop pateixen l’horror quotidià de la guerra del 14, i quan Mademba és ferit sense cura possible, li demana a l’Alfa que posi fi a la seva vida. 

“Desitjós de venjar-lo, cada nit repeteix el mateix ritual: s’arrossega sigil·losament fins a la trinxera enemiga, escull un soldat, el mata infligint-li la mateixa ferida que ha dessagnat en Mademba i després li talla una mà que s’emporta com a trofeu. Al principi, els companys se’l miren amb admiració, però aviat comença a córrer la brama: l’Alfa no és un heroi sinó un boig, un bruixot, un devorador d’ànimes”. El jurat del Booker va quedar “embruixat” per aquesta història, deien en el veredicte, i per “una prosa hipnòtica i una mirada fosca i brillant que sacseja i enlluerna”.

La porte du voyage sans retour

Ara, aquest mes d’agost de 2021 David Diop -nascut a París, crescut al Senegal i instal·lat al sud-est de França- ha publicat amb Seuil La porte du voyage sans retour (La porta del viatge sense retorn). El títol fa referència a la Maison des esclaves de l’illa de Gorée, al Senegal, on embarcaven els esclaus cap a Amèrica.

La història de ficció es situa a mitjans segle XVIII, quan desembarca al Senegal un jove botànic que acaricia el somni d’establir una enciclopèdia universal vivent. Inspirant-se en la figura del naturalista francès Michel Adanson (1727-1806), David Diop explica com el protagonista veu alterats els seus plans en obsessionar-se per una jove africana que sembla que s’ha escapat dels seus captors esclavistes i ha deixat misterioses pistes i llegendes al seu darrere…

Convertit en autèntic esdeveniment de “la rentrée littéraire”, el llibre es desenvolupa a partir d’unes suposades “llibretes amagades” que menen a un viatge d’un observador minuciós de tot un món sensorial cap al seu “amor impossible”.

N’ha dit Isabelle Carceles a la RTS (Radio Televisió Suïssa): “Una història amb diverses veus, amb un llenguatge cisellat i poètic. Assaborim les seves frases, els seus girs, ens toca la subtilesa i la complexitat revelades per la introspecció dels personatges, en la seva aproximació sensorial al món, que passa a primer pla”. 

“David Diop barreja diversos gèneres com el relat picaresc i la història arrelada a l’oralitat, multiplica els canvis dramàtics…”

“Amb mestratge, David Diop barreja diversos gèneres com el relat picaresc i la història arrelada a l’oralitat, multiplica els canvis dramàtics, situa la seva impossible parella sota la bandera d’Orfeu i Eurídice, teixeix mitologies occidentals i creences africanes, la raó de l’era científica incipient i la màgia eterna” (M.C., La Vie Hebdo)

L’escriptor congolès Alain Mabanckou, que adorem des d’aquest blog, ens el va recomanar vivament des del seu compte d’Instagram.

The Fortune Men”, finalista al Booker Prize 

Nadifa Mohamed

Per la seva banda, Nadifa Mohamed és una escriptora britànica d’origen somalí, nascuda fa 39 anys a Hargeisa, capital de l’actual Somaliland. Ha merescut els premis The Betty Trask Award i The Somerset Maugham Award.

Autora de la reconeguda Black Mamba Boy (2020), amb la novel·la The Fortune Men ha estat finalista del Booker Prize 2021 que ha guanyat, justament, David Diop. Hi narra el terror i la indefensió que sent un home quan és injustament acusat d’assassinat en un país on, creu, es fa sempre justícia.

A principis dels 50, Mahmood Mattan treballa a la Tiger Bay de Cardiff, que bull de mariners somalís i de les Índies Occidentals, empresaris maltesos i famílies jueves. És un pare que comet algun furt ocasional, i altres coses més, però no és pas un assassí. Tot i això, les mirades recauen en ell quan apareix brutalment asssassinat un botiguer de la zona.

Confia en la justícia fins que comença a adonar-se que “la veritat potser no serà suficient per salvar-lo”

En Mahmood no tem res perquè es sap innocent. I tot i que fa temps que el va deixar la seva dona, la gal·lesa Laura, i ara no li van tan bé les coses, confia en un país on es defensen els innocents. Però la perspectiva de la llibertat es va reduïnt a mesura que s’acosta el judici, i comença “la lluita terrorífica per la seva vida, contra la conspiració, els prejudicis i la inhumanitat de l’Estat”.

I comença a adonar-se que “la veritat potser no serà suficient per salvar-lo”. I aquell 1952, la soga al coll és el càstig per a un assassí.

© Text de Carles Cascón, 2021

Gràcies per compartir els articles amb enllaços o citant l’autor. Thanks for sharing this blog by using links or mentioning the source/author

Warning: please ask permission for publishing in print or digital media.

Publicado en Libros | Etiquetado , , , , , , , | Deja un comentario