Es calcula que, de cada mil ous postos, només una tortuga marina arribarà a l’edat adulta. I aquesta només podrà començar a pondre ous quan arribi als… 30 anys. Amb aquesta xifra, la duresa de la cursa per la supervivència de les tortugues marines encara emociona més. I segles després, contra moltes adversitats, elles continuen poblant els oceans, nedant amb aquesta calma onírica i mirant-nos de reüll des de la saviesa dels temps.
Som a l’oceà Atlàntic. Al sud de l’illa São Tomé, a la Praia Jalé. Un dels llocs d’albirament de la fresa anual de les tortugues en aquest petit país insular (el segon més petit d’Àfrica) a uns 250 km. de la costa de Gabon: São Tomé e Príncipe. Un espectacle únic de la natura que espero presenciar per primer cop, i que consta de dues parts: la posta d’ous a la nit en forats excavats a la sorra i, a primera hora del matí, el naixement de les petites tortugues, que trenquen la closca dels ous postos unes 8 setmanes enrera. Hi haurà sort?
Una imatge prometedora m’ha rebut a l’arribada. Desenes de pals (estaques tallades a mà), s’escampen clavades per la sorra de la llarga i solitària platja. Són senyals que marquen els llocs de les últimes postes, i segons el tipus de pal -o una marca que té- se sap quantes setmanes fa que una tortuga hi va deixar els ous enterrats en un forat. I, per tant, la data aproximada en què poden eclosionar amb noves vides.
Els pals avisen que no s’ha de trepitjar la zona, per no malmetre els ous. I vigilar que cap animal els remeni…i se’ls mengi. Alguns forats ja es veuen oberts, i algun rastre de tortuga encara perdura a la sorra camí del mar…
La temporada està en marxa, doncs. L’associació Programa_Tatô és la que fa el seguiment de la desova per mirar de salvar el màxim número de «filhotes» (tortuguetes) nascudes d’aquests ous. Entre novembre i febrer -l’època de la fresa en aquest racó de món encara força desconegut pel turisme internacional- el Pograma Tatô monitoritza 80 de les 112 platges de São Tomé amb un equip de 80 persones. I amb ells es pot compartir aquesta experiència.
Havia contactat amb ells per internet, i amb un hotel que organitza activitats amb grups reduïts per un preu tancat que inclou sopar. Però al final va ser improvisat i millor. M’allotjava a un dels pocs bungalows sobre la platja al Jalé Ecolodge i, sopant a aquest tranquil i senzill allotjament una deliciosa sopa casolana de mandioca, matabala i espinacs amb herbes locals, vaig conèixer la simpàtica Margalida.
Rastre de la tortuga que va venir ahir a enterrar més d’un centenar d’ous
Una part dels ous han estat «saquejats» per gossos i altres animals que se’ls mengen
Membre de l’equip del Programa Tatô, i en treball de camp per uns mesos a l’illa (és portuguesa) la Margalida sopava al costat amb una parella i… aquella nit venien a veure les famoses “tartarugas”. Total, que per una mòdica quantitat, em podia unir a l’activitat amb ells a partir de les 8 del vespre. Ueee!
Dit i fet, aquella nit ens vam posar a recórrer la platja per observar un parell de grans tortugues que havien arribat, una d’elles força enfeinada en pondre i enterrar els seus ous. Cadascuna ho farà unes 5 o 6 vegades cada temporada i deixarà, i taparà, uns 120 ous cada cop.
A partir d’aquí comença la lluita. Gossos i altres animals saquegen els ous per menjar-se’ls. Les tortuguetes que arriben a eclosionar dels ous, finalment, han de córrer per no ser menjades per algun «falcão» (Milvus aegyptius, un rapinyaire de la regió afrotropical) dels molts que sobrevolen la platja… Esperen que es llencin a l’aigua per engrapar-les, ai…
Sovint l’ONG recull les tortugues acabades de néixer i les «allibera» als llocs i moments de menys perill. Però no serà fàcil per a les petites…
Quan jo era a Jalé, el passat 11 de febrer, l’endemà a les 6 del matí ens vam llevar per veure els naixements. No va ser el millor dia per veure’n de petites, llàstima, però en vam veure algunes trobant la salvació entre les ones. És emocionant veure com el seu instint les porta a córrer cap al mar contra rellotge i desaparèixer, per ara, entre l’escuma de les ones.
Hi ha dies, expliquen, que pots estar nedant a la platja Jalé, o a la veïna Inhame, i veure’t envoltat de sobte per un invasió de tortuguetes acabades de néixer.
Les que arriben per nidificar aquí són de les espècies següents: Chelonia mydas (tortuga verda, localment coneguda com a Mão Branca), Lepidochelys olivacea (tortuga olivàcia o tortuga de Ridley, aquí anomenada Tatô), Eretmochelys imbricata (Carei; de nom local «Sada» i en portuguès Tartaruga-de-pente) i Dermochelys coriacea (Llaüt, anomenada a STP amb el divertit nom d'»ambulância»).
Segons em precisa l’equip del Programa Tatô (gràcies pel feedback!) la Caretta caretta (Babaua) no nidifica a l’illa però es pot trobar en zones d’alimentació dels voltants. Aquí l’anomenen «Cabeça grande». Un detall més és que la «Tatô» pon els ous només a la part nord de São Tomé, mentre que tota la resta poden veure’s a l’època de la «desova» a les platges del sud.
Consells per a l’observació: cal mantenir el silenci, la distància (millor mirar-les des de darrera, per no destorbar-les), no creuar-se pel seu camí i no il·luminar-les. Els voluntaris van amb llum infrarroja. Potser per això les tartarugas es senten a gust al davant del Jalé Ecolodge, on al vespre no hi ha gens de llum, ni soroll: negra nit.
De fet, no tens electricitat en tot el dia fins que, a la nit, engeguen un generador perquè tinguis llum a l’habitació i puguis anar al bar a fer una cervesa Rosema que, si li ha donat temps, estarà una mica freda. A la terrasa, res de llum: foscor, el so de les onades i… les tortugues que s’hi acosten de tant en tant.
Obrigado, @programa_tato (i gràcies per aportar algunes precisions, actualizades l’11-11-23)
© Text i fotos de Carles Cascón, 2023
Gràcies per compartir els articles amb enllaços o citant l’autor. Thanks for sharing this blog by using links or mentioning the source/author
Warning: please ask permission for publishing in print or digital media
TAS-MBATÀS!* Viatges i cultura per Àfrica 