Camerun 2012 (7): “Marriage”, molta convivència i poca disciplina

Casament a Maghait

28 d’abril de 2012.- Una de les coses que m’està agradant més de l’Oest del Camerun és l’absoluta llibertat -viatjo sol amb un cotxe llogat i el guia- i la convivència estreta amb la gent, dos termes a vegades excloents en alguns països d’Àfrica (penso en el Senegal, per exemple, on hi ha una hospitalitat única i una vida familiar molt intensa però també una informalitat exasperant: no saps mai quantes hores t’hauràs d’esperar a casa d’algú sense cap mena d’explicació).

A Foumban i Foumbot dormo a cases de la família de l’Ousseni i això em proporciona agradables àpats de cuina tradicional compartits, sortides diurnes i nocturnes, converses, rialles, visites… Avui, per exemple, acabo a un casament a un petit poble prop de Foumban, Maghait. A les zones rurals els casaments esclaten amb tot el seu vibrant color, que contrasta amb la terra vermella d’Àfrica i alegra per un dia el tranquil veïnat.

Fotografio amb tota llibertat i la complicitat dels convidats tot el que passa a la cerimònia: les dones que cuinen, les noies joves que preparen la dot (vaixelles, robes, menjar, objectes personals…) i se l’emporten en fila pel camí, amb recipients sobre el cap, fins a la nova casa dels nuvis, o els homes asseguts sota una petita carpa, on escolten amb paciència els dicursos moralitzants d’alguna autoritat civil i religiosa.

Després d’una llarga espera, surten els nuvis en comitiva i els segueixo fins el cotxe, fotografiant l’escena. Repassant les imatges, em sorprèn descobrir que el nuvi va amb la jovenísisma núvia a l’esquerra però per la dreta agafa una altra dona, que no s’ha tret les ulleres de sol: em diuen, per sorpresa meva, que és la “première épouse”. Així, avui es casa amb una segona dona i la primera assisteix amb ell al casori. Curiós.

La núvia fa un petó al nuvi, que agafa per la dreta a la seva… primera esposa!

Al vespre tornem a casa de l’Awa i sortim a sopar i ballar. L’única opció que es presenta per sopar és emportar-nos un poc suggerent pollastre a l’ast d’una “boulangerie” i menjar-lo al bar-cabaret Borega, trossejat i emolicat en paper d’alumini, mentre demanem una Castel “glacée”, sense gaires esperances, ja, que estigui realment gaire freda.

Convivència 5, disciplina 0

Donat que últimament sempre arribem tard als restaurants i ja quasi no queda cap plat el migdia, o que sortim tant tard a sopar que no queda peix fresc per enlloc, li plantejo a l’Ousseni que potser la nostra llibertat i el bon rotllo familiar ens està rel·laxant perillosament.

“Convivència 5, disciplina 0”, li deixo anar. Riem.

Una divertida “soirée” en “boîte” plena de bons ritmes compensa amb escreix la tristor del pollastre.

A partir de l’endemà, el viatge torna a animar-se. Viatgem de Foumban a Foumbot, on em deixaran una habitació a la casa d’un “chef” en ple centre de la ciutat, amb tot el soroll incessant que comporta.

Llac Pets Pen Noun, convertit en un resort privat

Abans ens arribem un dels llacs bessons Pets Pon Noun, convertit ara en resort privat per africans solvents i, sobretot, famílies de blancs que volen aïllar-se de la crua realitat africana i tenir els seus fillets banyant-se i fent una barbacoa sense patir. S’ha de ser soci per entrar (hi ha un cartell dissuasori ben gros a l’entrada) però ens colem vilment i passegem per la riba. Es pot practicar vela lleugera i altres esports nàutics en aquest entorn bell, tranquil, saludable i… privatitzat per al gaudi d’una minoria privilegiada.

Mercat

Mercat de Foumbot, des de la cas del «chef» on m’allotjo

Al mercat de Foumbot la fuetada d’Àfrica em torna a la realitat. Compro música (Patience Dabany, ancien soukous, makossa…) i m’estafen duplicant-me el preu normal i donant-me Cds pirates que no podré escoltar).

Sopem a la casa que té la família a un barri rural de Foumbot. “Cuscús de maïz” amb salsa “japchó” (unes fulles de mbamoun) i carn. Mengem amb la mà aquest deliciós fufú camerunès i sortim a fer una birra a la Rue de la Joie, on se senten tres músiques diferents alhora a tot volum i esclata una discussió a la porta d’un petit night-club. Hi ha hagut una “coupée de courant”. Decidim retirar-nos d’hora. Un parell d’espelmes em guien per la casa.

L’endemà ens espera per esmorzar un clàssic camerunès, la “bouilli” (crema espessa i calenta de farina de blat de moro bullida) amb bunyols, que prepararà la senyora de la casa. Ens anirà bé per tenir força per pujar al Mont Mbapit per veure el llac de dins el cràter.