Viatjar per Camerun 2012 (12): «Question de temps»

Maig de 2012

Reprenc, uns mesos més tard, aquest blog per recordar el final d’aquell viatge a Camerun.
Ara que entrem a Kribi, repasso escenes dels diferents mitjans de transport o estampes que ens han deixat les carreteres al país africà.

– Homes musulmans resant al carrer, en ple trànsit, el divendres de pregària.

– Motos carregant plàtans. Moto-taxis transportant tres, quatre o fins i tot cinc passatgers, inclosos nens petits (sense casc, òbviament).
– Notables d’alguna chefferie passant a cavall entre els cotxes, vestits de vius colors com si vinguessin d’una altra època…

– Un enterrament a Kribi, on la comitiva ocupa tot el carrer i es mou en motos, camionetes o a peu fins l’església.

– Els paraigües allargats que porten algunes motos per protegir de la pluja i el sol tots els passatgers.

– La camioneta plena fins dalt de manats de plàtans i, a sobre de tot, la roda de recanvi, tot plegat desafiant la gravetat.

– La viande de brousse, els animals caçats a la selva que es venen a peu de carretera, com el porc-espí de la foto que vaig fer en una parada (l’altre animal no sé què és).

Parèntesi: Als africans els agraden molt, però aquest menú -que inclou monos de tots els tamanys, serps, antílops, pangolins, rat-penats i en general qualsevol bitxo que es mogui pel bosc tropical- té un alt risc de contenir paràsits i agents patògens. A més de les raons òbvies (absència de control sanitari perquè és il·legal), el problema és que no se sap mai el temps que ha passat entre el moment en què ha caigut a la trampa i el moment en què el caçador furtiu o amateur l’ha anat a recollir. Ni les hores que han passat entre aquest moment i el moment en què un client el compra a la carretera… Potser per això molts conductors africans premen l’accelerador quan una d’aquestes bèsties creua la carretera: és la manera més pràctica i fiable de caçar-los (i barata, és clar). És un dels esports més fructífers del cap de setmana.

– Els camerunesos i cameruneses que passegen la seva elegància impoluta sense presses al mig del caos i la pols dels carrers i careteres camerunesos. Americana i corbata, carteres de pell, ulleres de sol, vestits de vius colors tallats per sastres a mida…

– El petit remolc de pagès, tirat per una moto, que ens costa d’avançar amb el cotxe però que ens dóna un missatge escrit a darrera en lletres blanques: “Question de temps”. Una lliçó per tot el viatge.

– I finalment, la reparació d’un llum del cotxe amb tecnologia pigmea-catalana: el vidre del far queia i l’Ousseni no aconseguia fixar-lo, així que corríem el risc de perdre’l. En una parada al costat del bosc se m’acut fer servir els mitjans naturals dels pigmeus, herbes collides allà mateix, però cal un reforç. Agafo els meus taps de les orelles per dormir, fets de resina natural, i els amotllo a pressió en dos o tres punts. Èxit. Arribarà al final del viatge.