Podríem dir que va ser l’inici d’una gran amistat. Les dues altres vegades que he anat a Lamu he navegat sempre amb el Captain Shee, per descomptat. Jo, que havia estudiat suahili a Zanzibar al Taasisi ya Kiswahili na Lugha za Kigeni (Institut de Suahili i Llengües Estrangeres), vaig trobar en el Shee una gran oportunitat de practicar conversant sobre mil coses.

Però el més curiós ve ara. Ja de retorn a Sabadell, de tant en tant rebia al meu mòbil un proverbi suahili nou en forma de SMS. Era el Shee, és clar. Potser estava navegant prop de Shela, Manda Toto, Paté o Kiwayuu i n’havia recordat algun de nou i l’havia teclejat mentre amb l’altra mà aguantava ferma el timó. Al cap d’un temps va deixar d’enviar-me’n (potser es va quedar sense saldo i…)

Àfrica ha canviat radicalment, pel que fa a les comunicacions, des del meu primer viatge, el 1991. Amb la meva amiga Eliane de Togo l’únic mitjà era el correu. Pels nascuts a partir dels anys 80: vull dir el correu postal, el de sobre i segells enganxats amb la llengua! Tardava entre tres setmanes i un mes a arribar-me la resposta (per carta, també). Bé, després vaig descobrir que una part del problema era de l’oficina de correus de Sabadell, perquè vaig enviar una carta a l’Eliane des d’Amsterdam, on vaig passar quatre mesos amb una beca ERASMUS, i en 15 dies ja tenia la seva carta de resposta a la bústia…

Després vaig poder fer servir el telèfon. A Dakar (Senegal) havia de trucar a casa del veí del tercer pis, l’únic del bloc que tenia telèfon. Trucaves, deies que trucaries altre cop al cap de 30 minuts i, mentrestant, anaven a avisar la persona que buscaves. Si no havia aparegut, el més fàcil era dir que tornaries a trucar l’endemà a tal hora i ho tornaves a provar.
Ara a l’Àfrica quasi tohom va amb el seu mòbil. I molts tenen accés a internet, ni que sigui un cop de tant en tant. A països com Congo-Brazzaville et pots comprar un PIN local per menys d’un euro i posar-lo al teu mòbil. I és més barat trucar des del teu PIN congolès a un mòbil espanyol (uns 10 cèntims d’euro per minut) que des d’un locutori espanyol a un mòbil congolès (uns 30 cèntims per minut).

Això ha millorat molt la comunicació. Però m’ha portat nous problemes: ara, quan s’acosta el TABASKI (la festa del xai) a Senegal, començo a rebre missatges… Demanen que els ajudi a comprar el xai per al sacrifici. I quan han d’anar a l’hospital, quan han de comprar un regal de casament de la seva millor amiga, quan no poden pagar el lloguer de la casa, etc.

Bip-bip. Nou SMS: “pquoi tu m’as pas repondu? Ndeye Coumba»

Conclusió: abans els buscava jo, ara em busquen ells