Em truca al mòbil un amic del Camerun i em pregunta com va tot. I jo li deixo anar el rotllo de la crisi, de lo fotut que està tot i que no sé si hauria de buscar altres possibilitats de feina de cara a un futur no gaire llunyà…
Abans i tot d’adonar-me’n de l’absurd d’aquesta conversa amb un africà, em respon amb una invitació que em deixa desconcertat.

– Aquí sempre estem en crisi -somriu-. Però si vens podràs muntar un negoci i guanyar-te la vida. Es poden fer moltes coses, ja ho veuràs.

El Landry viu amb la família a Limbe, al litoral atlàntic del Camerun. La seva casa és al barri de Mile 4 (“Mile four”). Hi vaig passar uns dies fantàstics amb ells, allà, el gener de 2009. És la família africana més políglota amb la qual he conviscut mai. La llengua materna del pare és el LAMNSO i la de la mare el BOULOU. A més, parlen habitualment el PIDGIN, la llengua criolla de base anglesa. També coneixen el DOUALA, parlat a la ciutat del mateix nom. Però el que em va sorprendre més: utilitzen simultàniament el francès i l’anglès com a llengües colonials, ambdues oficials al país.

Els africans parlen habitualment només una llengua europea, ja sigui francès, anglès o portuguès. Limbe està a l’àrea d’influència de l’anglès al Camerun però és a dues hores en cotxe de Douala, on la llengua oficial és el francès. Així, el Landry prefereix parlar en francès però la seva germana Melanie en anglès, i no és estrany que entre ells es parlin, respectivament, en francès i en anglès, mentre que tot seguit es dirigeixen al Donato, el pare, o a un altre germà, en PIDGIN.


Així, quan la mare, Madeleine, em donava per esmorzar un deliciós BOUILLI (una mena de sopa calenta, molt nutritiva i diurètica, preparada amb el blat de moro mòlt) o per dinar un fantàstic WATA FUFU (cuscús de mandioca) amb POISSON FUMÉ i salsa d’una mena d’espinacs, podia dir “gràcies” de moltes maneres:


BERIWÓ (en lamnsó)
AKIBA (en boulou)
NASÓM (en douala)
THANK YU (en pidgin)
etc.


Un cop aquí, amb el Landry, seguidor del Barça (sobretot aleshores perquè hi jugava Samuel Eto’o), ens enviàvem SMS quan marcava el camerunès.
“PAPA ETOOOOOOOOOOOOO!”, li escrivia jo. És així com anomenen el jugador els camerunesos. També ETO’O FIS, per cert (aparent paradoxa). El Landry ja no em contestava (no tenia crèdit) però jo sabia que, en aquell mateix instant, a uns milers de quilòmetres més al sud, espatarrat al sofà de casa seva a Mile 4, ell somreia quan sentia sonar el mòbil i llegia aquell crit silenciós, que és igual en totes les llengües del Camerun.


«PAPA ETOOOOOOOOOOOOO!”