Després d’uns mesos orfes de dansa sabar, el Sengane ha tornat de Senegal i ha reprès les classes a una sala del carrer Mèxic, darrera la Plaça d’Espanya, cada dijous a les 20.30h. M’ha donat una gran alegria perquè tant de temps sense ballar els ritmes senegalesos no és bo per la meva salut, física i mental.

No és gens fàcil trobar un bon professor de dansa sabar a Barcelona. La majoria de classes que s’ofereixen són de dansa mandinga (amb djembés), o una barreja de ritmes de l’Àfrica Occidental. Però el sabar “c’est autre chose”… Tas-mbatàs! El Tchalé encara és al Senegal però el Djib aporta la indispensable percussió en directe.

Ahir vam fer la segona classe i va ser una festa. Van venir quatre noies jovenentes a fer una classe de prova i al final es van ajuntar els músics i ballarines que fan dansa mandinga a la classe del costat. Una descàrrega brutal, com vam vam suar!

Quan sortim, a les 10 de la nit, passo per l’avinguda Maria Cristina i coincideixo cada dijous amb l’espectacle de les fonts de Montjuïc que venen a veure els turistes. M’aturo un moment a gaudir de la bellesa dels salts d’aigua i les llums de colors. Em sembla una bona manera de celebrar que he recuperat les meves classes de sabar.

Sopar ndolé al Monte d’Oro
Per recuperar-me d’aquesta intensa sessió, ahir vaig treure el cap a un restaurant camerunès que, segons em van dir, ha obert no fa gaire prop de Plaça d’Espanya. A l’adreça que em deien (Vilamarí, 53) em sortia per internet un restaurant italià i pizzeria, Monte d’Oro. Però el local ha canviat, en efecte. Ara és Banana Monte d’Oro, el porta un simpàtic camerunès de Kribi, l’Adolphe, i ahir hi vaig menjar un contundent «ndolé viande» amb arròs i plantain frite. Tota una notícia que es pugui trobar un ndolè camerunès per Barcelona. Em sembla que hi haurem de tornar, això és una festa!

L’Adolphe m’explica que la seva cuinera té “bona mà”, que ofereixen menjar africà en general, no només de Camerun (a la pissarra posava que tenen “Yassa” senegalès” també) i que tenen vocació de lloc de trobada: reunions, xerrades, presentacions, exposicions… Ara hi tenen penjades fotografies de Cap Verd.

Un bon descobriment, sens dubte, que m’ha alegrat la setmana.

P.S.: L‘ndolé és un plat que es prepara amb unes fulles del Camerun que s’han de rentar molt bé abans perquè sinó quedarien massa amargues. És laboriós i per això sovint només el tenen «sur comande» (per encàrrec) o ja preparat en restaurants de molta afluència. Un cop cuinades, amb una mica de cacauet, la seva textura recorda els espinacs. S’acompanya habitualment d’arròs blanc i «plantain» (bananes fregides) o les inevitables «frites» (patates fregides), el fàcil recurs al Camerun. No és recomanable per menjar a la nit quan surts de marxa perquè… et deixa tip i dóna son. Al menys a mi.

El Yassa senegalès, habitualment «poulet yassa» (pollastre), es cuina amb molta ceba i llimona i s’acompanya d’arròs, bien sur.

© Text i fotos de Carles Cascón, 2013
WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW