— Portes binocles i GPS a la bossa?

— GPS no (deu ser la llanterna)… però binocles, sí.

— Acompanya’m.

Allò no pintava bé. Era la meva escala a Addis Abeba de tornada de Madagascar i l’escanner de l’equipatge em revelava una norma insospitada.

— No pots entrar amb binocles a Etiòpia. Hauràs d’anar a deixar-los al Baggage claim.

No es poden portar binocles a Etiòpia? “Are you kidding me”?, se’m va escapar enmig del meu estupor. Però no feia broma.

I de seguida vaig pensar en Sudan del Sud l’any passat, i ho vaig entendre: una arma de guerra, una eina per a espies. Del birdwatching no en volen saber res aquí.

Etiòpia no és país per a ornitòlegs.

I amb el Tigray en conflicte, imagino que encara més: uns prismàtics són una arma perillosíssima… 

Al Baggage claim em van fer passar al magatzem, escortat per un membre del personal, per deixar els meus binocles amb una etiqueta lligada amb una goma amb un número de sèrie… En uns prestatges on reposaven desenes de binocles. Al costat de desenes, o centenars, de maletes i altres andròmines.

Vaig guardar bé el resguard (fixant-me bé on deixava els meus binocles, perquè sospitava que tindria poc temps l’endemà per recuperar-los) i me’n vaig anar cagant-me en totes les guerres del món, tots els exèrcits i tots els governants estúpids del planeta… Spoiler: l’endemà vaig poder recuperar-los, sí, pocs minuts abans de volar, després de facturar tot l’equipatge, però amb una bona corredissa i el detall d’un operari de l’aeroport que es va solidaritzar amb mi i em va fer passar per uns passadissos i ascensors interns més ràpid amb les seves credencials, estalviant-me algun control.

Va costar, perquè primer no em deixaven accedir a l’edifici d’Arrivals (tot eren portes de sortida però costava trobar la d’entrada, ai, i just a dins hi havia el Baggage claim amb els meus preuats binocles…). Bla, bla, bla, en fi. 

Vol d’Emirates cancel·lat

Com s’arriba a aquesta situació surrealista durant un viatge a Madagascar, incloent una escala de 20 hores a la capital etíop sense visat i amb nit a un hotel?

Com un «viatge dins el viatge», o l’aventura de descobrir que un viatge encara no s’ha acabat quan ja et pensaves que tornaves a casa… 

Notícies sobre els atacs a l’aeroport de Dubai dies abans de la sortida. I pantalla a l’aeroport d’Addis amb el meu primer vol d’Emirates a Madagascar via Seychelles cancel·ladíssim

Havia comprat el vol a Antananarivo amb Emirates, però l’atac d’Israel i els EUA a l’Iran va convertir el meu itinerari en paper mullat. Durant uns dies em van continuar apareixent els vols com a «confirmats», tot i que jo ja sabia que no arribaria a Madagascar per aquella ruta.

Finalment, vaig poder cancel·lar el bitllet amb “full refund” i, tres dies abans de marxar, vaig comprar un nou vol amb Ethiopian Airlines.

Semblava que el problema estava resolt. Va ser una apreciació massa optimista.

Una escala estranya de 20 hores a Addis Abeba (sense visat)

Però em vaig posar les mans al cap quan vaig adonar-me que el vol que acabava de treure’m online, de tornada comportava una escala de… 20 hores (!) a la capital etíop i que, com que arribava el vespre, volia dir passar la nit a Addis. Hotel, visat, ai, em faltava el visat. El podia demanar online? Sí. Els espanyols el podíem obtenir “on arrival”? Semblava que sí, segons llistava la pròpia web del govern etíop. Però em suposava un enuig més i entre 60 i 80 euros en funció de pagar abans l’e-visa o a l’arribada (més barat, però en cash i calia preveure-ho).

Interior de l’hotel facilitat per Ethiopian Airlines als passatgers en escala, amb un agraït cafè etíop al hall com a gentilesa a tots els hostes que vulguessin

Vaig decidir que ja m’informaria millor durant el viatge i, al cap d’uns dies, vaig descobrir (tot i que Ethiopian Airlines no ho especificava enlloc quan compraves el bitllet), que el layover, l’escala, la gestionen ells: a l’hora de fer el check-in al mostrador de Tana dius que voldràs una habitació d’hotel i te la proporcionen, junt amb els àpats. Molt bé. Podrien publicitar-ho més, vaig pensar jo. Una escala amb visita pagada a Addis Abeba per descansar no està tan malament.

Llàstima que… això no inclou el visat. I sense el visat, no pots trepitjar legalment el país i menys encara bellugar-te per on vulguis. Aquesta estranya escala comportava, com vaig descobrir més tard, que Ethiopian traslladava tots els passatgers en layover fins a un hotel per dormir, amb sopar, esmorzar i dinar inclòs, però se’ns demanava que ens quedéssim a l’hotel tot aquest temps.

Però, a veure, no podem sortir de l’hotel? “You are expected to stay here”, em van dir. El cert és que l’endemà al matí, cansat de l’hotel i amb ganes de trepitjar la capital etíop que havia conegut de jovenet, 29 anys enrere (!), en un viatge de 3 setmanes per Etiòpia i Eritrea… vaig considerar que “you are expected to stay here” era menys taxatiu que si m’haguessin dit “it’s forbidden to leave the hotel”. A mig matí vaig dir a recepció que volia anar a donar un volt i em van treure un document amb diversos punts on, signant-lo, eximia a l’hotel i l’aerolínia de qualsevol responsabilitat: si perdia el vol, si em passava alguna cosa, etc. Val, vaig signar. Tenia ganes de prendre l’aire.

Un passeig curt fins a la Medhane Alem Church

Del meu breu passeig indocumentat i a peu pel barri de l’hotel (confesso que mirava de reüll en tot moment si veia algun cotxe de policia), destaco només la visita a la Medhane Alem Church, una de les esglésies ortodoxes més grans d’Àfrica. Un feligrès amable em va indicar que podia entrar si em descalçava i podia guardar les vambes a dins a un racó. Així, l’espiritualitat del temple i dels feligresos de dins i dels voltants, les pintures religioses, l’aroma d’encens… em van portar una mica de pau i em van connectar amb aquell any en què vaig visitar en solitari Lalibela, Axum, Bahir Dar, Harar i una bona pila d’esglésies…. Amassaguenaló (gràcies, en amhàric)

P.S.: La corredissa per l’aeroport d’Addis no calia: Ethiopian Airlines va retardar el nostre vol unes dues hores, així que vam perdre el següent vol de connexió a Roma i vam haver de dormir allà per ser recol·locats en el vol de l’endemà al matí cap a Barcelona. Un altre layover no desitjat (!) i aquest força més caòtic: van tardar a enviar-nos a un hotel… equivocat, ja que era ple. I l’altre, el bo, era a uns 20 km. de l’aeroport, ja era la matinada i tenia la cuina tancada (no es podia sopar), i l’endemà ens despertaven per telèfon a les 6 del matí per dir-nos que la companyia, sorry, no posava el taxi, però que l’avancessim de la nostra butxaca i que reclaméssim a l’oficina per abonar-nos el cost, bla, bla… La seva oficina a l’aeroport de Roma no obria fins les 10, així que, de moment, impossible. El company de vol sudafricà que es va oferir a pagar el taxi se’n devia penedir de seguida.

© Text i fotos de Carles Cascón, 2026

Gràcies per compartir els articles amb enllaços o citant l’autor. Thanks for sharing this blog by using links or mentioning the source/author

Warning: please ask permission for publishing in print or digital media.