Sapeurs a un casament a La Main Bleu. Brazzaville, 2010

Vestit, corbata i sabates de pell de cocodril, les famoses «crocos» de la marca Weston, o més recentment la Crocket and John’s. Mocador a la butxaca de l’americana a joc amb la camisa. Ulleres de sol, pipa, cigar, bastó, barret… El més petit element de la vestimenta està escollit a consciència. Com els mitjons, que es mostren al públic aixecant els pantalons fins al genoll sense complexos!

Festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs, al Palai du Parlamaent de Brazzaville

Són els «sapeurs» de la República del Congo. Membres de la SAPE (Société d’Ambianceurs et Personnes Élégantes), un singular club africà de culte a l’elegància nascut a Brazzaville i extès també al veí Congo-Kinshasa. Un moviment que desperta admiració entre els seus veïns, fins al punt que s’edita anualment un DVD que recull entrevistes, trobades, desfilades i les últimes novetats de la Sapologie: quan es projecta a un petit televisor d’un local de Brazzaville desenes de curiosos es concentren al carrer per assistir a l’estrena.

El 7 de febrer de 2010 tinc ocasió d’anar a La Main Bleue, mític local del barri de Bacongo de Brazzaville que ha esdevingut el gran lloc de trobada dels Sapeurs. Es celebra un casament i no hi falten grans noms de la Sapologie «brazzavilloise», entre ells el president fundador de la societat al Congo, Freddy Ndouri. Poc després, la cita és al Palais du Parlament, que acull el setè festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs, amb un convidat d’excepció, Papa Wemba, llegenda viva de la música congolesa i també destacat «Sapeur».

La Main Bleu

Papa Wemba ha vingut a Brazzaville el dia abans des de Kinshasa, a l’altra banda del riu Congo, i ofereix un gran concert amb tota la seva banda (Viva la Música) i mitja dotzena de ballarines. La sala és plena de Sapeurs, ja que hi ha prevista una desfilada amb representants de cada barri. Es passegen amunt i avall exhibint la seva elegància. Un d’ells és La Clé, el guardià de la Clau de la SAPE, que porta una faldilla feta de corbates i, segons m’explica, l’acompanya sempre la seva dona, que li porta en una maleta tots els seus complements. La Clé ofereix davant el públic una curiosa ‘performance’: fa un nus a una corbata amb les mans darrera l’esquena. Aplaudiments. És el punt «freaky» de la SAPE. Perquè se li aguantin les ulleres sobre el cap rapat s’ha deixat créixer una petita mata de cabell.

Papa Wemba

Festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs

Els Sapeurs no són rics. Sovint tenen professions com «chauffeurs» (taxistes), guardes de seguretat, mecànics, fusters o agents comercials. Però els uneix el seu gust per l’elegància, encara que hagin de pagar a crèdit la roba i els complements que vesteixen, que compren a preus astronòmics a París o a compatriotes arribats d’allà.

Segons m’explica «el més gran» Sapeur de Brazzaville, Mr. Samba Le Maire, guanyador del concurs de 2009, hi ha uns requisits essencials per a poder entrar a la Sapologie: una alçada mínima d’1,70 cm. i una cara sense defectes visibles, vestir segons les normes establertes de l’elegància (respectant les regles de combinació de colors, per exemple), saber caminar i mantenir una actitud en consonància… i saber expressar-se amb un llenguatge refinat i elegant.
Tot plegat, amb el principal objectiu de cridar l’atenció, ser admirats pel públic i aportar categoria a qualsevol acte o celebració.

Quan mor un gran sapeur, desenes de membres de la il·lustre societat converteixen el seu enterrament en una gran trobada, una desfilada difícil d’oblidar. Va ser el cas, segons expliquen les cròniques, de Rapha Bounzeki «Wapungu», mort el 10 de maig de 2008 als 46 anys.

Elegants fins a la mort.
Carles Cascón. Brazzaville, febrer de 2010

* Reportatge publicat a Diari de Sabadell el 26 de maig de 2010

P.S.:El meu foto-reportatge, inaugurat el maig a l’Alliance Française de Sabadell i exhibit tot seguit a la granja My Chocolat, està dormint de moment al calaix.

Algun amic m’ha dit, una mica decebut, que esperava fotos «més artístiques» de mi i que semblen més aviat «fotos de casament», comentari fet amb un to de crítica. Però és que… SÍ QUE SÓN FOTOS DE CASAMENT!. Algunes són, en efecte, d’un casament al qual vaig assistir a La Main Bleue de Brazzaville. I la resta mantenen el mateix criteri estètic: això vol ser un reportatge social, no pas una exposició «artística». A mi no m’agrada el flaix, per exemple, però aquí la majoria de fotografies estan fetes amb flaix. Era l’única manera que no quedés tot negre…

Sapeurs a un casament a La Main Bleu. Brazzaville, 2010

Festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs, al Palai du Parlamaent de Brazzaville

La Main Bleu

Papa Wemba

Festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs

© Text and Photos by Carles Cascón.

Gracias por compartir los posts con enlaces o citando al autor. Thanks for sharing this blog by using links!

Warning: please ask permission for publishing in print or digital media.