Sembla que en l’imaginari català no existeix un africà elegant. Si porta corbata, traje i fa cara d’haver sopat, no pot ser africà. Aquest matí he desmuntat a l’Alliance Française la meva exposició «Els sapeurs del Congo. Elegants fins a la mort» i m’han dit:

– Molta gent se la mirava, però tothom es pensava que eren cubans…

Cubans????? A veure… El títol del cartell, en lletres força grans, deixa clar que parlem del Congo. A més, com que sé que la gent llegeix poc i és mandrosa de mena –la prova és que quasi ningú s’ha llegit el text d’una pàgina que acompanya el reportatge–, hi vaig adjuntar un mapa força gran on al mig diu ben clar: «Congo».
Què ha passat? La meva conclusió és aquesta: com que estan acostumats a veure africans morint-se de gana, caminant en fila cap a un camp de refugiats, matant-se en una guerra civil o desfilant per a una ONG, quan han vist aquestes negres vestits amb corbata, traje, pipa i una elegància que ja ens agradaria tenir els catalans, han dit: «Oh, que maca aquesta exposició de cubans!». I s’han quedat tan amples.
Objectiu acomplert: jo volia mostrar una Àfrica diferent a l’habitual als mitjans de comunicació. Ara només falta que algú s’assabenti que allò era Àfrica, no Cuba.
P.S.: Estic pensant en fer una altra exposició amb cubans famèlics i mig despullats, amb un senyor europeu amb bata blanca que els ajuda. Així finalment la gent dirà: «Oh, quines fotos més interessants d’Àfrica!!»