Per anar a Sudan del Sud cal un visat (un E-visa, que és una pre-aprovació del visat que et donaran a l’arribada, de fet) i l’has de tramitar amb antelació. No el pots fer a l’aeroport d’arribada (Juba). I obtenir-lo és una mica més complicat que un e-visa per Uganda o Kenya, per exemple, però te’l pots treure pel teu compte online (de fet, és obligatori demanar-lo per internet) i de manera sorprenentment ràpida: jo el vaig tenir al cap de 2 dies de tramitar-lo.

Però anem a pams:  a Sudan del Sud les coses (i els tràmits en particular) no són del tot senzills ni tampoc són el que semblen a primera vista.

Jo acabo de visitar Sudan del Sud pel meu compte (febrer de 2025) i em vaig treure el visat jo mateix sense (gaires) problemes, però tampoc em sento en condicions d’afirmar res de forma taxativa. Ni tampoc donar consells. El que puc fer és explicar la meva experiència i esperar que a algú li pugui servir.

D’entrada, cal diferenciar entre viatjar a South Sudan amb una agència (del teu país d’origen, o sigui en grup) i pel teu compte. Però atenció, quan dic “pel meu compte” vull dir que volo sol des de Barcelona (no viatjo en un grup d’una agència espanyola) però sí amb un «fixer» o una agència local sud-danesa. Això és IMPRESCINDIBLE. És a dir, necessites un guia acreditat que et “convidi”, per dir-ho així (contractes un tour amb ells, en definitiva) i et faci una “Letter of invitation”, tràmit indispensable per obtenir el teu visat. I hi afegeixo: imprescindible per moure’t pel país.

Si viatges amb una agència en origen, doncs ells ja et tramiten el visat i et cobren el procés (normalment uns 200 € per persona). Pel teu compte, a la web jo vaig pagar els 120$ que et demanen.

Tramitar el visat per Sudan del Sud: com i quan

Com i quan ho vaig fer jo? Alguns viatgers aconsellaven fer el tràmit “amb força antelació”, fins i tot 1 o 2 mesos abans. Havia sentit casos de gent que no havia obtingut l‘e-visa a temps o fins i tot casos d’haver pagat el tràmit i no rebre’l. Però el meu guia em va insistir en justament tot el contrari: “comença el procés 5 o 6 dies abans”, em va dir. Com dius? El meu vol és dissabte i em dius que demani el visat el dilluns abans? N’estàs segur? No és arriscat? Bla, bla, bla.

Li vaig fer repetir però si, era això el que em demanava. Més tard ho vaig entendre. I sí, va funcionar: dilluns vaig tramitar el meu E-Visa i dimecres rebia l’esperat document per poder volar dissabte. Dos dies! 48 hores. Uau. Vaig respirar tranquil.

Vaig passar alguns nervis, però.

El primer que has de fer a la pàgina https://evisa.gov.ss/ és registrar-te. Quan ja tens un compte, comences el procés. Recomano abans tenir tots els documents preparats per a adjuntar-los. Compte, perquè només admeten els documents en format jpeg (estrany, si, però no serveix el pdf) i amb un pes màxim de 250 Kb (és poc, si).

D’entrada, doncs, em vaig preparar els arxius següents:

• Passaport
• Foto carnet
• Bitllet d’avió d’anada i tornada
• Pàgina del meu carnet de vacunes on surt l’última dosi de la vacuna groga, de fa menys de 10 anys
• Letter of invitation (facilitada pel meu guia/agència sudsudanès, com he dit)
• Itinerari de viatge previst (un breu text que al final no feia falta, però jo el vaig preparar perquè el meu vol de tornada era des d’Entebbe, a Uganda, i ho podien trobar estrany)
• A més, tenir preparades les dades del meu hotel a Sudan del Sud (nom, adreça, telèfon i correu electrònic, pel qual serveix el de reserves mateix)

Tots aquests documents els has de tenir preparats en format jpeg (captures del document original, per exemple) i reduïts a baixa resolució, com he dit, perquè te’ls deixi pujar durant el tràmit.

El que em va succeir a mi és que, per desesperació meva, durant el procés no em deixava pujar tots els documents que, a priori, eren “indispensables” per obtenir l’E-visa de Sudan del Sud. En realitat, després de pujar el passaport i la foto carnet als camps corresponents on t’ho demana, si et despistes arribes a la part final on et demana el pagament i enviar la sol·licitud. Ui, que ràpid. Aleshores em vaig adonar que no havia pujat res més, ai, i vaig tornar enrere fins que vaig veure un pas on et dóna l’opció de clickar a “upload other files”.

Requisit indispensable: necessites una carta d’invitació oficial d’una agència local

D’acord, era això. El problema que tenia és que només me’n deixava pujar 1 de document. Si en pujava més, l’anterior desapareixia i només restava l’últim que havia pujat. Vaig enviar un whatsapp urgent al meu guia sudsudanès explicant aquest problema i em va aconsellar pujar el més important: la Letter of invitation oficial signada per l’agència.

Això em va inquietar una mica perquè no havia pogut adjuntar ni el bitllet d’avió ni el carnet de vacunes… “Tranquil”, em va dir. “Tu fes el pagament i quan acabis em passes el “number of application”, el número de la teva petició”. Així ho vaig fer, després d’un altre petit ensurt: al primer intent el meu pagament amb targeta VISA no va funcionar (vaig donar l’ordre del banc però no va passar i em vaig quedar amb el dubte si m’havien carregat l’import a la tarja). Un segon intent si que va funcionar: pagat i enviat.

M’he oblidat de comentar un pas que et demanen en el procés de petició de l’E-visa i que ningú m’havia dit: et demanen un “Guarantor”. Et donen l’opció de triar una empresa o un particular com a Guarantor. En teoria un “Guarantor” és la pròpia persona o agència que et convida, però si vols fer això et demana les seves dades completes (nom i cognoms i número de passaport, que jo no tenia). La solució que em va donar el guia per whatsapp: “Posa el nom de l’hotel”. “I les dades?” “Les pots agafar de Google Maps”.

Així ho vaig fer (vaig posar el nom de l’hotel i l’adreça i el correu de reserves que surt a Google Maps) i sembla que funciona, tot i que el correcte seria posar la pròpia agència, potser. En fi.

Un últim detall: el tràmit es va aprovar però el meu E-visa no el vaig rebre per correu electrònic des d’Immigració sinó… del propi guia que me’l va enviar per whatsapp. Sorpresa! De fet, Immigració em va enviar un correu electrònic dient concisament que “el teu e-visa ha estat aprovat” però no me l’adjuntava. La conclusió òbvia és que el meu guia té contactes directes allà que, amb el número de petició, assegura que el procés sigui ràpid. Sempre em quedarà el dubte de, si ell no hagués intervingut, què hauria passat? Hauria rebut l’e-visa a temps o no? Imagino que cada agència té la seva manera i, al final, el millor que pots fer és seguir les seves instruccions sense preguntar excessivament els detalls.

Més permisos…

Cal afegir que amb el visat no n’hi ha prou a Sudan del Sud. Un cop entres al país, tens 72 hores per anar a pagar un “Passport stamp” (segell) que en diuen “Alien” i que costa 65$, si no recordo malament. Si contractes un tour amb una agència local com vaig fer jo, normalment aquest segell no està inclòs en el preu però el mateix guia s’encarrega d’anar a gestionar-lo.

També ha de gestionar (i pagar) el permís de visita de cada tribu (a algunes es paga per persona i altres per grup) i el permís de fotografia (100$), per al qual et demanarà els detalls de la càmera de fotografia o vídeo que portes. Però atenció: podràs fer fotografies lliurement a cada campament que visitis però a la capital, a Juba, tothom t’aconsella evitar fer fotografies en espais públics, per molt permís que tinguis. S’han donat casos de problemes amb l’autoritat per fer fotos a llocs molt absurds (que no comporten cap amenaça a la seguretat del país) però que a algú que passava per allà, i que després ha cridat a un militar, no li ha agradat. No cal dir que als edificis públics i infrastructures com ponts, rius, etc. mai, però MAI, s’ha de fer cap fotografia).

Pel que no hi ha permís, per cert, és per fer servir binocles. Si sou aficionats a l’ornitologia i en porteu, heu de tenir clar que els binocles estan prohibits. Jo en vaig portar per observar ocells i quan ens acostàvem a un control el guia em feia amagar-los bé. No els agraden: és senyal que estàs preparant alguna cosa dolenta pel país, espiant o ves a saber què. Sona absurd però és així. I tinc una anècdota amb els prismàtics que, per poc, em causa greus problemes (l’explicaré més endavant)…

En resum, has de comptar una mitjana d’entre 250 i 300 $ per persona en permisos per visitar Sudan del Sud. Però em diuen que al govern no li agrada gens que es donin detalls de tots aquests permisos. I de fet no està permès que els treguis del país, se’ls queda el fixer.

Conclusió i recomanació final

Així, podríem dir que el visat per Sudan del Sud és relativament fàcil i ràpid però sempre cal seguir el procediment que t’indica el teu guia. I tocar fusta.

Un cop vaig tenir el document d’aprovació del meu E-Visa amb el corresponent número d’expedient i les meves dades, el vaig guardar al mòbil (i al Google drive) i també el vaig imprimir en paper en 2 còpies, una per tenir-la a mà a l’arribada i una altra de seguretat. Es recomana portar-lo imprès en paper per evitar problemes, tot i que a Juba, a la cua del control de passaports per entrar al país, jo vaig veure algú que el portava en format digital al mòbil. Personalment, jo SEMPRE porto tots els documents i informació essencial al mòbil, al núvol i en paper per duplicat: en situacions urgents, sense internet o sense cobertura, o perquè t’han robat o se t’ha espatllat el mòbil, un paper imprès et pot solucionar la vida, creieu-me.

Què no s’ha de fer mai?

Una última recomanació sobre el que NO heu de fer MAI a Sudan del Sud

És justament el que va fer un tal K. de Hong Kong, i va pagar la seva estupidesa (i caradura). El K. es va a apuntar al nostre tour amb un total de quatre persones. Al final vam ser només tres perquè el nord-americà es va cagar abans de venir i ho va anul·lar. Però el K. premeditadament, ja havia previst “desaparèixer” (no venir al tour de les tribus amb nosaltres) un cop obtinguda la Letter of invitation del nostre guia.

Va pensar que, un cop tenia aprovat l’E-Visa, podria entrar al país i moure’s lliurement sense problema. Greu error. Primer, pel perjudici que ens va causar a nosaltres: el cost del tour es va encarir per culpa seva. I segon, perquè… el van detenir als afores de Juba i se’l van emportar a comissaria. Poca broma amb els militars sud-sudanesos! Havia bloquejat els números del guia i del company de Puerto Rico amb el qual havien contactat per un grup de Facebook per fer el tour de les tribus junts. Va acabar marxant del país amb la cua entre les cames. Tot això ho vam saber quan ja era a Addis esperant la connexió per marxar… Ben mersecut, penso.

Amb poc temps a Sudan del Sud ja t’adones que el millor és anar sempre acompanyat d’un guia acreditat local, o una persona del país, perquè “gestioni” als controls de torn o l’autoritat qualsevol “problema”, i abonar imports no desitjats si cal. El K. va pagar la seva estupidesa… però bé, aquesta gent que només busca el seu “Every passport stamp”, és a dir, posar una xinxeta a la llista de països visitats (encara que hi estiguis poc temps i no vegis quasi res)… això tant li fa: ja té la foto que buscava, segurament.

Amb un «fixer» local per lliure o amb un grup organitzat amb agència des del país d’origen?…

Això és una elecció molt personal. Però el més important és saber que SÍ que pots prescindir sense problema d’un viatge organitzat i dedicar temps a organitzar-ho pel teu compte. És el que vaig fer jo, perquè no m’interessava gens fer 12 dies de tribus amb un grup de 15 o 18 (!) espanyols, simplement. Ni pel preu ni pel fet de ser tanta gent durant tants dies de càmping. Per això vaig decidir continuar el viatge pel nord d’Uganda i tornar a Barcelona des d’Entebbe.

Cal tenir, en compte, això sí, que, encara que busquis una agència local directament, t’acabaràs unint a un tour en grup per vistar les tribus, és clar. El cost de fer-ho sol és inassumible, a no ser que siguis ric. Tot és molt car a Juba: lloger de vehicle, permisos, guies, menjar, gasolina, hotels…

Però l’avantatge de contactar directament amb el guia local és que et pots unir a un grup més reduït i amb un calendari que s’ajusti més als teus destijos. En el meu cas tenia sobre la taula unir-me a un grup de 8 persones durant 10 dies i fer diverses tribus o un tour de 4 persones durant 4 dies (3 dies i 2 nits) i fer dues tribus (Mundaris i Dinkes) més una nit d’hotel a Juba i un city tour que no té excessiu interès però va bé fer-lo acompanyat.

Cal saber que les pròpies agències de viatges europees no poden operar soles a Sudan del Sud: necessiten un partner local per llei. És a dir, els guies/agències que tu mateix pots contactar pel teu compte són els mateixos que treballen amb les agències de viatge europees. I no són gaires: diuen que només n’hi ha cinc d’acreditades que organitzen visites a les tribus.

No cal dir que, sense intermediaris, el viatge es pot abaratir força i que a més tindràs el privilegi de viatjar en grup més reduït. Un detall a tenir en compte si t’agrada la llibertat i si no t’agrada que a les teves fotos surtin “blancs” per tot arreu. És una anècdota però el cert és que interactuar tu sol o només 3 persones en un campament Mundari no és el mateix que si hi ha 18 turistes més per allà movent-se i fent fotos..

Sobre el cost d’anar amb viatge organitzat en origen: pels que vaig mirar jo, podriem dir que la mitjana del cost de viatge ronda els 3.300-3.500 euros per persona per un tour de 10-12 dies de tribus per Sudan del Sud. Xifra a la qual cal afegir el vol internacional (te’l venen a 1.300 €, però jo me’l vaig treure pel meu compte amb Ethiopian Airlines per menys de mil) la gestió del visat (200 €, que pel teu compte et costa 120 $), el suplement per “habitació” individual si és el cas (350€) i el vol interior en avioneta per anar a visitar algunes tribus més llunyanes (200 €). Alguns àpats (i les begudes) no estan inclosos, etc. Tot plegat puja ràpid a… 5.300 € com a mínim per fer, recordem-ho, 10-12 dies de tribus en acampada en companyia d’uns 15 turistes més. Propines no incloses😊Un altre motiu per contactar un «fixer» pel teu compte, doncs.

Però res és blanc o negre. Un tour pactat directament amb una companyia local pot tenir canvis d’última hora (a mi em va passar que de 4 vam acabar sent 2 i el preu va pujar una mica, encara que no gaire). I, és clar, has de dedicar temps a comunicar-te amb el guia, negociar preus si cal, gestionar imprevistos… Si vols comoditat i estalviar-te maldecaps, és a dir, pagar i que altres se’n cuidin de tot, millor que optis per un grup i organitzat des d’origen.

Sigui com sigui, els esforços valen la pena: t’esperen algunes de les últimes i més fascinants tribus de l’Àfrica subsahariana! Amb tradicions i cultures poc alterades per la modernitat i que encara són molt poc visitades per un turisme certament minoritari. Tot això en un país molt jove, el més jove del planeta de fet (ja que es va independitzar del Sudan el 2011), i que va estar en guerra civil fins el 2020. O sigui, fa quatre dies. No és fàcil ni rel·laxat visitar-lo (i la calor rondant a vegades els 40 graus no hi ajuda), però serà una experiència que no es pot comparar a la d’altres països del continent.

Welcome to South Sudan!

© Text i fotos de Carles Cascón, 2025

Gràcies per compartir els articles amb enllaços o citant l’autor. Thanks for sharing this blog by using links or mentioning the source/author

Warning: please ask permission for publishing in print or digital media.