Cascades d’Ekon Nkam

Douala-Bafang, 25-4-12.- Deixem la calor humida, els embussos i la bogeria de Douala i prenem la carretera en direcció a les províncies Oest i Nord-Oest del Camerun, amb Bafoussam i Bamenda de capitals respectives. La primera parada, però, és Bafang, la porta d’entrada al País Bamiliké.

Per anar “chez les bamilikés”, com diuen els camerunesos, vaig amb l’Ousseni, el meu guia, “choffeur”, amic i “mestre” en moltes coses, que ja em va acompanyar fa un parell d’anys als campaments dels pigmeus Baka de l’est del país. He tingut l’encert de seguir el seu consell i, per evitar les incomoditats i esperes del transport públic, hem llogat un cotxe senzill però decent: un Toyota Carina climatitzat i en força bon estat tot i el raonable preu de 20.000 CFA al dia que ha negociat amb el propietari.

Una manera de moure’s amb llibertat per aquesta terra fèrtil i ben comunicada entre muntanyes, volcans (amb llacs dins els cràters), salts d’aigua i desenes de “chéferies” amb els seus respectius “fons” (reis) o sultans (i les seves desens d’esposes), que, malgrat la modernització dels costums i una certa “museització”, per dir-ho d’alguna manera, encara permeten una interessant immersió en les tradicions bamiliké i bamun, les seves societats secretes, i el paper actual que juguen en la política i el govern a escala regional.

Convivència

Aquest any he optat per aquesta regió abans que l’Extrem Nord, de gran atractiu, perquè ara mateix m’atreia més el verd exhuberant i les nits fresques dels “highlands” i el “Noun” que les àrides i caloroses terres sahelianes i islamitzades del nord. Però també perquè en aquesta província l’Ousseni té família i amics i podré fer un viatge “de convivència”, tal com ens hem proposat: combinarem alguna nit d’hotel amb altres en cases particulars, on em deixaran una habitació i compartiré els menjars, converses, passejades i alguna que altra ballaruca a ritme de bikutsi.

“Ça c’est autre chose”
Les primeres impressions de la ruta em confirmen que no he triat malament i la cosa promet. Una parada de fruites a Njombé (entre Mbanga i Bandjoun) ens regala com a benvinguda el color i el sabor de la fruita camerunesa acaba de collir: pinyes, papaies, rambutans i mangostans que ens acompanyaran pel viatge. Això sí que són pinyes! Mmmm.

Pinyes i papaies

Papaies

Rambutans

Mangostans

Parada a les espectaculars cascades d’Ekon Nkam, una caiguda d’aigua d’uns 80 metres entre el verd intens i la terra vermella, que va servir d’escenari a Christopher Lambert a la pel·lícula Greystoke: la leyenda de Tarzán. Després de la vista des del mirador no gaire lluny de la carretera es pot caminar fins al cim des d’on cau l’aigua del riu, i des d’on es veuen dos salts bessons més a l’altra banda, més petits.

Cascades d’Ekon Nkam

Pocs quilòmetres més al nord, parada a les belles cascades de Mouankeu.

Cascades de Mouankeu

“Chambre” a l’Hotel La Falaise de Bafang. Demà començarem la ruta de les “cheféries” i els volcans.

Sopem “poisson braisé” amb “batton manioc” amb les mans, tot un clàssic que ens puja amablement la dona de la parada del carrer fins la terrassa del bar on celebrem amb unes Mützig que el Madrid ha perdut per penals davant el Bayern. Camerun em comença a entrar a les venes…

“Ça c’est autre chose”, com diu l’Ousseni cada cop que em parla amb passió d’un nou descobriment. Res a veure amb tot el que hem vist fins ara, en efecte.

Jo conclouria que, així en general, i per moltes coses que anirem explicant, CAMERUN «c’est autre chose».

© Text and Photos by Carles Cascón. WARNING: PUBLISHING IN PRINT OR DIGITAL MEDIA IS STRICTLY FORBIDDEN UNDER PENALTY OF LAW