La SAPE (Société d’Ambianceurs et Personnes Élégantes) és un singular club africà de culte a l’elegància nascut a Brazzaville i extès també al veí Congo-Kinshasa. Un moviment que desperta admiració entre els seus veïns, fins al punt que s’edita anualment un DVD que recull entrevistes, trobades, desfilades i les últimes novetats de la Sapologie.
Aprofito aquest blog per fer-me descaradament «propaganda», com diria Quimi Portet: acabo d’inaugurar una exposició fotogràfica sobre els «Sapeurs» de la República del Congo. Es pot veure a l’Alliance Française de Sabadell (més info a: weekand.net) amb el títol «Els «sapeurs» del Congo. Elegants fins a la mort»
El principal objectiu dels sapeurs de cridar l’atenció, ser admirats pel públic i aportar categoria a qualsevol acte o celebració amb la seva exquisita elegància i el seu estil de comportar-se.
Les fotos estan fetes en diferents trobades a La Main Bleue (mític punt de trobada de la Sapologie al barri de Bakongo, Brazzaville), inclòs un casament, i al festival Sanza de M’foa-Honneurs aux Créateurs, celebrat al Palais du Parlament de Brazzaville amb un concert del gran Papa Wemba, llegenda viva de la música congolesa i també destacat «Sapeur». No hi van faltar, per descomptat, els millors sapeurs.
Translate
L’autor: Carles Cascón
Periodista i fotògraf de Sabadell (Barcelona). Des del 1991 viatjo cada any a l'Àfrica (23 països i sumant), pel meu compte, per visitar amics (i fer-ne uns quants més) i compartir la seva vida quotidiana. Prescripció mèdica, per a la meva salut física i emocional. La millor manera de viure Àfrica és viatjar sol: a l'Àfrica mai s'està sol. Estudio suahili (parlat als països de la costa oriental) i percussió i dansa sabar senegalesa: tots dos m'han obert portes insospitades.
ARCHIVOS
Categorías
-
Entradas recientes
- São Tomé e Príncipe, les (desconegudes) illes africanes del «leve-leve»
- Onada de noms africans als grans premis literaris: Nobel, Goncourt, Booker, Camões…
- David Diop i Nadifa Mohamed, viatges sense retorn distingits pel Booker Prize
- Jennifer Nansubuga Makumbi: de l’èpica de “Kintu” a la lluita femenina d’“Una noia és un cos d’aigua”
- Cinc recomanacions de literatura africana de traducció recent
- «Els traductors de somnis»: conversa al CCCB amb Agualusa i Couto al Kosmopolis
- “Nació criolla”, un petit tresor (descatalogat) de José Eduardo Agualusa
- Mia Couto i José Eduardo Agualusa, dos grans de les lletres africanes en portuguès
- Africanizando el confinamiento
- Literatures africanes per al post-confinament (2)
- Kitesurf en las playas de Kenia en tiempos del Covid
- Literatures africanes per al post-confinament (1)
- Regreso a Lamu, la esencia swahili de Kenia
- 25 años del genocidio ruandés: visita al Memorial de Kigali
- Uganda y Ruanda por libre (11): De copas (de leche) por Kigali
- Uganda y Ruanda por libre (10): Welcome to Kigali
- Uganda y Ruanda por libre (9): las verdes colinas del Bwindi Impenetrable Forest
-
Únete a otros 40 suscriptores
Search
Tags
És molt gros, això. No en volia saber d'altra!I al Congo!Aquesta tarda em passaré per l'exposició per adonar-me, un cop més, que no som el melic del món i que arreu passen coses sorprenents.
Me gustaMe gusta